lunes, 4 de abril de 2011

Lo que no te mata, te hace mas fuerte!!

.
Lo que no te mata te hace mas fuerte. Básicamente esa es la frase que tengo ahora gravada a fuego. Dos meses y medio con una lesión no muy grave, ni siquiera grave pero lo suficiente como para tenerme fuera forma... pero hoy por fin siento que estoy en el camino, he podido hacer lo que tanto anhelaba, un par de series de tracciones han cambiado mi animo. Pienso que esta lesión me habrá servido para que mejore como deportista, que entienda mejor las pautas, que mejore la técnica, que utilice al máximo los reposos y que el entreno es importante pero los descansos lo son todavía mas... Lo importante es darlo todo,y ha llegado la hora de de seguir luchando!!!

3 comentarios:

Miquel dijo...

Sí senyor Bernat bon raonament, aquesta és l'actitud, el camí correcte, els entrebancs hi son per passar-lis pel damunt amb constància, amb voluntat, amb paciència i amb determinació i tenint sempre molt clar que tard o prest ho aconseguirem.

Jo duc aquest darre any sobretot assimilant i adaptant-me a funcionar amb el tema que me trobàren al cor i he hagut de sacrificar sortides, fer més entrenos que mai i més controlats que mai, comprar pulsómetres nous, fer proves, fer ecografias de cor, proves d'esforç amb bici i correns, anar de metges i cardiòlegs etc... i et puc assegurar que tot té la seva recompensa, ara amb 35 anys mai m'havia trobat tan en forma, ni tan bé, tot ique la patología que tenc la tendré sempre el que més conta és coneixer-se el millor possible i donar branca així com es pugui però sense jugársela!!!

Enhorabona i segueix així!!!!!

Bernat dijo...

Gracis Miquel!! apreci molt es teus comentaris, perque se que xerres desde s´experiencia!! un aferrada!!

Guillem dijo...

Clar que sí Bernat! A vegades no pensam en descansar lo suficient i después passa lo que passa, però tú ara ja no has de pensar amb això. Has d'anar alerta (que segur hi aniras) i apretar a mort. Tenim moltes ganes de tornar-te a vore per es roco cridant com un loco per encadenar! Una aferrada desde Albarracín!!